19,4 mesos
Espera mitjana a Sant Cugat del Vallès
Màxim legal: 3 mesos
9,5 mesos
Espera mitjana a Barcelona (2024)
Era 5,1 mesos el 2019
62%
Projectes que reben alguna esmena
Font: enquesta COAC 2024
5 setm.
Espera per parlar amb un tècnic municipal
Fins a 9 setmanes en el 6% dels casos

El problema: l'administració no compleix els seus propis terminis

La Llei d'urbanisme de Catalunya estableix que els ajuntaments disposen de tres mesos per resoldre una sol·licitud de llicència d'obra major. La realitat, però, és molt diferent. Segons l'enquesta anual del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), l'espera real multiplica per quatre o més aquest termini en la majoria de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El que fa especialment greu la situació és la seva trajectòria: la tendència no millora, empitjora. Des del 2019, tots els indicadors apunten en la mateixa direcció.

Municipi201920212024Evolució
Sant Cugat del Vallès 7,7 mesos 12,8 mesos
19,4 mesos
+152%
Badalona — 10,7 mesos
~18 mesos
+68%
Barcelona 5,1 mesos 8,2 mesos
9,5 mesos
+86%
Terres de l'Ebre — —
~3 mesos
Dins del termini

Per què es produeixen aquests retards en les llicències d'obra?

Les causes s'acumulen. D'una banda, la falta de personal tècnic als ajuntaments i la pèrdua del contacte directe entre arquitectes i tècnics municipals — agreujada pel teletreball durant i després de la pandèmia — allarga qualsevol gestió. De l'altra, l'administració ha adoptat una postura cada vegada més garantista: revisa els projectes amb molta més exhaustivitat, cosa que genera esmenes i requeriments que tornen a iniciar els terminis.

Un factor crític és que el 62% dels projectes reben alguna esmena, i gairebé la meitat d'aquestes corresponen a incompliments de paràmetres urbanístics o ordenances específiques. Aquí és on rau l'oportunitat de millora: moltes d'aquestes esmenes es podrien haver evitat amb una verificació normativa exhaustiva abans de presentar el projecte.

El cost ocult d'una llicència d'obra paralitzada

Quan es parla dels retards en les llicències d'obra, tendim a mesurar l'impacte en temps. Però darrere de cada mes de retard hi ha costos molt concrets:

Finançament bancari en espera Costos de l'equip tècnic paralitzats Pèrdua d'oportunitat de mercat Honoraris de redisseny per esmenes Retard en inici d'obres i vendes Penalitzacions contractuals

Per a un promotor amb una promoció de 13 habitatges a Barcelona — un cas real documentat al sector — esperar dos anys i mig per la llicència pot suposar centenars de milers d'euros en cost financer addicional, sense comptar el risc de variació de mercat.

La normativa que cal dominar: d'on venen la majoria d'esmenes

Les esmenes per incompliment normatiu no són aleatòries. Es concentren en un conjunt de regulacions que qualsevol projecte d'habitatge a Catalunya ha de satisfer de forma simultània i coherent:

Decret 141/2012 — habitabilitat CTE DB-SI — seguretat en cas d'incendi CTE DB-SUA — seguretat d'utilització i accessibilitat Decret 209/2023 — accessibilitat a Catalunya POUM / PGOU — normativa urbanística municipal Decret 2/2025 — simplificació administrativa

La dificultat no rau en conèixer cada normativa per separat, sinó en verificar la seva aplicació conjunta sobre un projecte concret, tenint en compte el tipus d'edifici, la zona urbanística, el municipi i la versió vigent de cada decret. Una tasca que consumeix hores de l'arquitecte i que, tot i així, no garanteix l'absència d'esmenes.