DB-SUA: què exigeix el CTE en seguretat d'utilització i accessibilitat
Resposta curta
El DB-SUA és el Document Bàsic del CTE que desenvolupa el requisit de seguretat d'utilització i accessibilitat (Part I, article 12): limitar el risc de danys immediats en l'ús dels edificis i facilitar-ne la utilització no discriminatòria, independent i segura a les persones amb discapacitat. Es divideix en nou seccions, des de la SUA 1, risc de caigudes, fins a la SUA 9, accessibilitat.
Àmbit d'aplicació
El DB-SUA s'aplica amb l'àmbit general del CTE fixat a l'article 2 de la Part I, i les exigències per als edificis valen també per als establiments. En queden fora els riscos específics de les instal·lacions, de les activitats laborals, de les zones reservades al personal de manteniment i dels elements singulars de les infraestructures de transport, que tenen reglamentació pròpia (introducció, apartat II).
Es poden fer servir solucions diferents de les del DB seguint l'article 5 del CTE. En obres en edificis existents, si les condicions del DB no són tècnicament o econòmicament viables, o són incompatibles amb el grau de protecció, s'admeten les solucions que permetin la màxima adequació possible, deixant constància de les limitacions d'ús en la documentació final (introducció, apartat III).
Les nou seccions
| Secció | Risc que limita | Contingut principal |
|---|---|---|
| SUA 1 | Caigudes | Lliscament dels terres, discontinuïtats, desnivells i barreres, escales i rampes, neteja dels envidraments exteriors |
| SUA 2 | Impacte o atrapament | Elements fixos, practicables, fràgils i insuficientment perceptibles; atrapament |
| SUA 3 | Empresonament en recintes | Desbloqueig de portes i força d'obertura |
| SUA 4 | Il·luminació inadequada | Enllumenat normal en zones de circulació i enllumenat d'emergència |
| SUA 5 | Situacions d'alta ocupació | Graderies previstes per a més de 3000 espectadors drets |
| SUA 6 | Ofegament | Piscines d'ús col·lectiu, pous i dipòsits |
| SUA 7 | Vehicles en moviment | Zones d'ús Aparcament i vies de circulació de vehicles |
| SUA 8 | Acció del llamp | Protecció contra el llamp quan la freqüència d'impactes Ne supera el risc admissible Na |
| SUA 9 | Accessibilitat | Condicions funcionals, dotació d'elements accessibles i senyalització |
Valors que més es revisen
| Paràmetre | Valor | Article |
|---|---|---|
| Barrera de protecció obligatòria | Diferència de cota superior a 55 cm | SUA 1, 3.1.1 |
| Alçada de la barrera | 0,90 m si la cota protegida no excedeix 6 m; 1,10 m en la resta | SUA 1, 3.2.1 |
| Obertures de baranes en Residencial Vivienda | No travessables per una esfera de 10 cm | SUA 1, 3.2.3 |
| Escala d'ús restringit | Tram ≥ 0,80 m; alçada de graó ≤ 20 cm; estesa ≥ 22 cm | SUA 1, 4.1 |
| Escala d'ús general | Estesa ≥ 28 cm; alçada de graó de 13 a 18,5 cm (17,5 cm en ús públic o sense ascensor); 54 ≤ 2C + H ≤ 70 cm | SUA 1, 4.2.1 |
| Amplada d'escala en Residencial Vivienda | 1,00 m | SUA 1, taula 4.1 |
| Pendent de rampes | 12 % màxim; en itinerari accessible 10 % (< 3 m), 8 % (< 6 m) i 6 % en la resta | SUA 1, 4.3.1 |
| Neteja d'envidraments en Residencial Vivienda a més de 6 m | Amb vidre transparent: tota la superfície exterior a menys de 0,85 m d'algun punt de la vora de la zona practicable situat a 1,30 m d'alçada com a màxim, llevat d'acristallaments practicables o fàcilment desmuntables que en permetin la neteja des de l'interior; els reversibles, amb dispositiu de bloqueig en posició invertida | SUA 1, 5 |
| Alçada lliure de pas | 2,10 m en ús restringit; 2,20 m en la resta; 2 m als llindars de portes | SUA 2, 1.1 |
| Enllumenat normal | 100 lux en zones interiors; 20 lux en exteriors; 50 lux en aparcaments interiors | SUA 4, 1.1 |
| Ascensor o rampa accessible en Residencial Vivienda | Si cal salvar més de dues plantes des d'alguna entrada principal accessible fins a algun habitatge o zona comunitària, o amb més de 12 habitatges en plantes sense entrada principal accessible; a més, en plantes amb habitatges accessibles per a usuaris de cadira de rodes. En la resta, previsió dimensional i estructural de l'ascensor | SUA 9, 1.1.2 |
Detall de dos d'aquests punts: alçada de barana i amplada d'escala.
Ús restringit, ús general i ús públic
Moltes exigències canvien segons el tipus d'ús de la zona, definit a l'annex A. L'ús restringit és el de zones de circulació limitades a un màxim de 10 usuaris habituals, inclòs l'interior dels habitatges però no les zones comunes dels edificis d'habitatges. L'ús general és tot el que no és ús restringit. L'ús públic són les zones que pot utilitzar el públic en general, no familiaritzat amb l'edifici.
Com justificar-ho a la memòria
L'annex I de la Part I inclou a la memòria l'apartat 3.3, «Seguridad de utilización y accesibilidad», dins del compliment del CTE. A la pràctica convé:
- Identificar en plànols les zones d'ús restringit, general i públic, perquè determinen quins valors s'apliquen.
- Acotar estesa, alçada de graó, amplada de tram i replans de cada escala, i el pendent i la longitud de cada rampa.
- Indicar l'alçada i el disseny de baranes i ampits a cada desnivell de més de 55 cm.
- Justificar l'itinerari accessible i la dotació d'ascensor o rampa accessible de la SUA 9.
- Declarar les seccions que no s'apliquen i per què, per exemple la SUA 6 si no hi ha piscina d'ús col·lectiu ni pous, dipòsits o conduccions obertes accessibles amb risc d'ofegament.
Punts que convé revisar
- Baranes d'habitatges amb elements horitzontals entre 30 i 50 cm d'alçada, que les fan escalables (SUA 1, 3.2.3).
- Finestres i obertures amb diferència de cota superior a 55 cm sense barrera de l'alçada exigida (SUA 1, 3.1.1 i 3.2.1).
- Alçades de graó diferents entre dues plantes consecutives d'una mateixa escala (SUA 1, 4.2.2.3).
- Replans amb canvi de direcció envaïts per l'escombrat de portes (SUA 1, 4.2.3.2).
- Escales de més d'1,20 m d'amplada, o sense ascensor alternatiu, amb passamà en un sol costat (SUA 1, 4.2.4.1).
Nota: El DB-SUA és normativa estatal. A Catalunya, l'accessibilitat es completa amb el Codi d'accessibilitat, i els municipis poden tenir ordenances pròpies. Vegeu també el DB-SI per al dimensionament d'evacuació i la pàgina general del CTE.
Preguntes freqüents
Quan és obligatori l'ascensor accessible en un edifici d'habitatges?
DB-SUA 9, apartat 1.1.2: quan cal salvar més de dues plantes des d'alguna entrada principal accessible fins a algun habitatge o zona comunitària, o hi ha més de 12 habitatges en plantes sense entrada principal accessible, i en plantes amb habitatges accessibles per a usuaris de cadira de rodes. Val ascensor o rampa accessibles; en la resta de casos, cal preveure l'ascensor almenys dimensionalment i estructuralment.
Quin pendent màxim pot tenir una rampa?
Un 12 % amb caràcter general (DB-SUA 1, 4.3.1). Si la rampa forma part d'un itinerari accessible, el màxim és del 10 % amb longitud inferior a 3 m, del 8 % amb longitud inferior a 6 m i del 6 % en la resta de casos.
Quina alçada lliure de pas exigeix el CTE?
En zones de circulació, 2,10 m com a mínim en zones d'ús restringit i 2,20 m en la resta. Als llindars de les portes l'alçada lliure mínima és de 2 m (DB-SUA 2, apartat 1.1).
Cal complir el DB-SUA en una reforma?
Sí, en els termes de la seva introducció. Si en un edifici existent les seves condicions no són tècnicament o econòmicament viables, o són incompatibles amb el grau de protecció, s'apliquen les solucions que permetin la màxima adequació possible i es deixa constància de les limitacions d'ús en la documentació final de l'obra.
